Tenim el plaer d'anunciar-vos que l'artista del barri, Joan Pallarola, ha estat l'encarregat de fer el cartell promocional de l'exposició que commemorarà el 75è aniversari del club. Aquesta és una entrevista que li ha fet el nostre Cap de premsa amb motiu d'aquesta col·laboració.
- A quina edat et va començar a cridar l'atenció el món de l'art?
Jo des de petit ja creava perquè feia les meves joguines de fusta, però potser vaig començar a dibuixar anys humor gràfic i còmics als quinze o setze anys. El pas al pinzell ja va ser als divuit- dinou anys, ja que és una cosa molt més complicada.
- Quina va ser la teva primera obra oficialment?
La meva primera obra oficial es titula "Unes vacances a Llafranc" i l'obra són les illes formigues i jo mirant darrere d'una paleta de pinto, aquesta obra va esdevenir el meu primer oli.
- Què busques transmetre amb les teves obres?
Tinc el problema o l'avantatge que potser toco molts aspectes de l'art. Sempre m'he definit com a artista plàstic perquè dibuixo, pinto, faig humor gràfic, toco aquarel·la, moltes coses... Llavors de l'obra puc tocar el crític o potser alguna cosa merament artístic, el que sí que m'agrada és que l'espectador, sobretot quan toco extracció, tregui les seves conclusions del que està mirant.
- Què és el que més t'agrada fer dins del món artístic?
Em defineix l'obra que faig amb matèria, és a dir, la pintura amb matèria d'obra plana. Amb obra plana és el que més m'agrada, malgrat que a vegades és complicada per l'espai i per després poder guardar les obres que no s'acaben venent. Avui en dia o tens una gran firma o costa molt.
- De quina obra et sents més orgullós?
És molt complicat perquè calcula que porto unes cinc-centes obres entre unes i altres. Hi ha obres molt maques, allò que estic fent últimament de les natures mortes m'agrada molt, tot i que hi ha algunes coses surrealistes de fa vint anys que també.
- Has parlat de cinc-centes obres però on les podem trobar?
Moltes han estat regalades a gent que conec, altres estan venudes i la resta doncs les tinc a casa perquè a casa meva tenim com un gran magatzem.
- M'agradaria saber si tot el tema de la pandèmia, del virus i de la crisi sanitària ha suposat per tu una inspiració.
Bé, no sé si ha sigut una inspiració, però el cert és que no he parat de treballar. Calculo que durant els dos mesos de pandèmia he fet 25 o 30 obres, varies d'elles de gran format. També he parlat amb companys artistes que s'han quedat en blanc, jo en canvi m'ha donat per treballar molt.
- Resulta difícil guanyar-se la vida del món de l'art actualment?
Més que difícil jo diria que impossible. Conec molt poca gent que visquin de l'art, hi ha gent que ja ha estudiat tota la vida i a més tenen aquella sort... perquè a la vida també s'ha de tenir sort i estan en el lloc apropiat en el moment adequat.
- Ara col·laboraràs amb el Club Ciclista Catalunya-Barcelona. Has fet unes altres col·laboracions amb entitats esportives?
Bé, amb entitats esportives he fet alguns cartellets però una cosa molt minsa. El que sí que hem fet és moltes col·laboracions amb escoles.
Què opines de la gent que diu que tot és art?
Et diré una frase que no fa gaire en va dir un amic meu que es diu Ricard Salcedo i que és professor de l'escola Proa, l'art és una cosa que l'amagues dins d'un armari i d'aquí a cent anys la treus i allò és art. Jo crec que té bastant de raó, una cosa és art quan passa el temps i algú ho recull.
I per últim ja per acabar, quins són els teus projectes que ara mateix ten al cap per aquest 2020 o 2021?
A llarg termini em plantejo poques coses, sóc un pintor i un artista d'impulsos. No sóc una persona de programar-me massa l'art, vaig al salto de mata i em funciona bé, trec bons resultats. Dins del col·lectiu d'artistes no parem d'organitzar coses , tant el grup de poetes com el grup de pintors, com la mostra d'art que farem cada segon dissabte de cada mes al passeig Fortosa Gilabert.